Els segrests i violències que constantment causaven els pirates contra els interessos dels cristians del llevant català motivaren la súplica del consell mataroní a la cort per tal que aquesta dotés a la vila de muralles. Certament, Mataró a inicis del segle XVI era una plaça cobejada per la seva riquesa material i demogràfica però al mateix temps era una presa fàcil per als corsaris, donada la seva poca capacitat defensiva.
Felipe II, en el marc de la seva lluita personal per la pacificació de la mediterrània, condonà al consell Mataroní un deute que la vila tenia amb la cort a canvi que aquesta aixequés les seves pròpies defenses segons la traça de l’enginyer reial Jorge de Setara.
El projecte d’emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. En el moment d’aixecar els murs part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris. L’obra, feta de pedres de mida no gaire gran i relligades amb un morter de dues parts de sorra i una de calç, no era excessivament sòlida, com ho demostra el fet que en alguna ocasió els veïns n’enderroquessin alguna part amb relativa facilitat.
Les obres, superant mil i un entrebancs, s’executaren entre 1569 i 1600 i malgrat que es tractava d’un projecte aixecat ex novo, deixà bona part de la població (paradoxalment la part costanera) fora de l’abric de les seves defenses.
La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna.Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a la façana de la casa que fa cantonada entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d’Assís. Els altres portals eren els d’Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d’en Feliu, del Pou de la Sínia –a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d’en Roig o Portalet –a la Baixada de Les Escaletes-.
Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D’en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d’una torre de la muralla al pati d’un edifici privat al carrer Hospital.
Des del seu inici la muralla aconseguí un efecte dissuasori davant les agressions dels pirates però sobre tot reportà beneficis d’ordre administratiu, diferenciant clarament el dins i el fora i va permetre al consell municipal gestionar el “cordó sanitari” davant dels massa freqüents brots de pesta.
Si quieres saber más sobre el
Mataró del siglo XVI,
aprovecha la oferta de libro tapa dura a precio de tapa blanda
para ir a la tienda online de El último morisco